Els Hollywood Ten, o Hollywood Ten, eren un grup de guionistes, directors i productors de cinema que van ser citats en menyspreu al Congrés el 1947 per negar-se a respondre preguntes sobre la seva suposada pertinença al Partit Comunista. Van ser inclosos a la llista negra pels estudis de cinema, posant fi efectivament a les seves carreres a Hollywood durant molts anys. Tot i que els membres individuals poden haver tingut opinions polítiques diferents, es van agrupar com els Deu de Hollywood a causa del seu tractament similar a les audiències del Congrés i la seva llista negra per part de la indústria cinematogràfica. Els membres del Hollywood Ten eren: Alvah Bessie - Guionista, autora i periodista Entre les seves obres destacades, Bessie va coescriure el guió de "Objective, Burma!" (1945), una pel·lícula de guerra protagonitzada per Errol Flynn. Herbert Biberman - Director, guionista i productor Biberman va fer diverses pel·lícules, inclosa "Salt of the Earth" (1954), una pel·lícula dramàtica que tracta sobre qüestions socials i els drets dels treballadors. Lester Cole - Guionista i membre fundador de Screen Writers Guild Cole va contribuir amb més de 40 guions al llarg de la seva carrera, incloent "If I Had a Million" (1932), "The Invisible Man Returns" (1940) i "None Shall Escape" (1944). Edward Dmytryk - Director i guionista Dmytryk va dirigir pel·lícules com "Murder, My Sweet" (1944), "Cornered" (1945) i "Crossfire" (1947), que van tenir una bona acollida. Ring Lardner Jr. – Escriptor i periodista Lardner va guanyar dos Oscars al millor guió adaptat per 'Woman of the Year' (1942) i 'MAS*H' (1970). També va escriure el guió de "Laura" (1944). John Howard Lawson – Guionista, dramaturg i membre fundador de Screen Writers Guild Lawson va escriure els guions de pel·lícules com "Blockade" (1938), "Alger" (1938) i "Smash-Up, the Story of a Woman" (1947). Albert Maltz - Guionista i dramaturg Maltz va escriure els guions de "Pride of the Marines" (1945), "The Red Pony" (1949) i "Broken Arrow" (1950). També va ser nominat a l'Oscar al millor guió adaptat per "La ciutat nua" (1948). Samuel Ornitz – Guionista, novel·lista i membre fundador de Screen Writers Guild Ornitz va escriure el guió de la pel·lícula "Little Orphan Annie" (1932) i va coescriure el guió de "Marked Woman" (1937), amb Bette Davis. Adrian Scott - Productor i guionista Scott va ser productor i guionista de pel·lícules com "Murder, My Sweet" (1944) i "Cornered" (1945), dirigida per Edward Dmytryk. Dalton Trumbo – Guionista, novel·lista i membre fundador de Screen Writers Guild Trumbo és potser el membre més famós dels deu de Hollywood. Va escriure els guions de "Thirty Seconds Over Tokyo" (1944), "Roman Holiday" (1953) i "Spartacus" (1960). Trumbo també va guanyar dos premis de l'Acadèmia al millor guió adaptat per 'Roman Holiday' (amb pseudònim) i 'The Brave One' (1956). El terme "Hollywood Ten" ha estat utilitzat pels mitjans de comunicació i comentaristes per descriure aquests deu individus com a grup, però és important assenyalar que no eren necessàriament un grup organitzat ni units per una ideologia comuna. Alguns eren membres del Partit Comunista, mentre que altres eren simplement simpatitzants d'esquerres o tenien opinions polítiques progressistes. El tractament dels deu de Hollywood va ser un dels primers exemples notables de la llista negra de Hollywood, que va afectar molts altres professionals del cinema sospitosos de tenir vincles amb el comunisme durant l'era de l'espant vermell. Les llistes negres van durar fins a principis dels anys 60, quan directors i productors influents van començar a contractar públicament persones que abans havien estat a la llista negra, ajudant a posar fi a aquesta pràctica discriminatòria. La connexió entre el Hollywood Ten i el Screen Writers Guild (SWG) rau principalment en el fet que diversos membres del Hollywood Ten eren guionistes influents i membres fundadors del SWG. El Gremi de Guionistes es va fundar l'any 1933 per representar els interessos dels guionistes i defensar els seus drets en termes de sou, crèdits i condicions laborals. Els membres fundadors del SWG incloïen John Howard Lawson, Lester Cole i Samuel Ornitz, que també formaven part del Hollywood Ten. Quan el Comitè d'Activitats Antiamericanes de la Cambra (HUAC) va iniciar investigacions sobre denúncies d'infiltració comunista a Hollywood el 1947, diversos membres del Sindicat de Guionistes de Pantalla van ser objectiu per la seva suposada pertinença al partit comunista o les seves opinions polítiques progressistes. Els membres del Hollywood Ten van ser citats per declarar davant HUAC, i la seva negativa a respondre preguntes sobre les seves afiliacions polítiques va portar a la seva denúncia per menyspreu al Congrés i la seva llista negra per part dels estudis de cinema. El Screen Writers Guild es va enfrontar a un dilema sobre com respondre a la llista negra de Hollywood i el tractament dels deu de Hollywood. Si bé alguns membres de SWG van donar suport als Hollywood Ten i es van oposar a la llista negra, d'altres temien les repercussions en les seves pròpies carreres i la reputació de SWG si l'organització prengués una postura massa dura. Al final, el SWG va adoptar una postura cautelosa i no va poder protegir completament els drets dels seus membres de la llista negra. Amb els anys, el Screen Writers Guild va evolucionar fins a convertir-se en el Writers Guild of America (WGA), que continua representant els guionistes i defensant els seus drets a la indústria del cinema i la televisió. El llegat dels deu de Hollywood i la llista negra de Hollywood serveix com a recordatori dels reptes als quals s'han enfrontat els guionistes en el passat i de la importància d'una organització sòlida per donar-los suport i protegir els seus drets. Les carreres d'aquests artistes s'han vist molt impactades per la llista negra de Hollywood, però les seves obres continuen sent apreciades i estudiades per la seva contribució a la història del cinema.